DIMARTS

DIMARTS

 

A ESMORZAR FALTA GENT!

Pib, pib, pib.... A les 8 tothom d'empeus. Treure's les lleganyes del ulls no és una cosa fàcil, i més si heu passat un dia tant esgotador com nosaltres l'anterior. Però la capital ens espera, o sigui que cap a la dutxa i a encetar el dia. Primer un bon esmorzar però, perquè ja em direu golafre, però qui em discuteix que no hi ha res comparat a l'esmorzar buffet lliure d'un hotel? Pastissets de xocolata, sucs de fruita, cereals de tot tipus... La biosfera dels esmorzars!
Bé, després de recarregar les piles amb un àpat ben complert i deliciós, tornem a la nostra feina.
El Manel ens explica el que farem avui i sembla que hi ha força feina... Tal com diu la gent:"Avui sí que farem cames". Esperem passar-ho bé i que ho poguem aguantar!

MATÍ DE COMPRES

Com que la tarda del dilluns a la plaza Mayor, no vam tenir massa temps per comprar. Déviem fer tanta pena (venim d'una societat consumista, que hi farem) que els professors van decidir cedir-nos dues hores per anar de compres, això sí, únicament en dos carrers. Un paradís per a moltes noies, ja que els carrers per on ens van deixar passejar-nos, estaven plens de botigues de roba. Després de que alguns i algunes embogissin, vam tornar al nostre punt de reunió (la puerta del Sol) i vam posar rumb cap al Congrés dels Diputats.

CONGRÉS DELS DIPUTATS

Seguint l'àgil i icansable pas del Manel, arribem al Congrés dels Diputats, un imponent edifici del S. XIX, que recull el govern del país. En ell, es troba el congrés dels diputats i el Senat. Per desgràcia, ens vam quedar a les portes, literalment, ja que no vam poder entrar perquè hi havia sessió de Corts. Després de la pertinent explicació del Manel sobre l'edifici, on ens va destacar que la Constitució Espanyola i el documnent on es deia que Espanya entrava a formar part de la UE, va ser signat justament allà. El respecte que des de fora ja ens feia aquell especacular edifici, va incrementar al saber que una part de la història d'Espanya va ser creada allà.
Fotos individuals o bé de grup. Tothom se'n va fer i no van quedar oblidats els famosos lleons que custodien l'entrada com guardians de pedra.

PLAZA DE CIBELES I PUERTA DE ALCALÁ.

La famosa plaça on es reuneixen els seguidors del Reial Madrid en les seves victòries i que es va convertir en el lloc de celebració del triomf de la selecció espanyola en el mundial de futbol, s'estenia davant nostre. A primer cop d'ull desanima una mica, que voleu que us digui...  Rep el nom d'una deesa antiga i significa Mare Terra. Va ser inaugurada l'any 1782 i es troba devant del Palau de Comunicacions, un edifici impactant i realment bonic, amb un gran disseny arquitectònic.


Després de caminar una mica més, arribavem a la famosa Puerta de Alcalà que, antigament, va ser una de les portes d'entrada i sortida de la ciutat. Aquest arc, és una reminiscència dels arcs del triomf dels romans. Va ser construida durant el regnat de Carles III i és un dels monuments més importants de la ciutat i ha estat nombrat Monument Històric-Artístic. Es troba davant mateix del Parque del Retiro.

PARQUE DEL RETIRO

Ja una mica esgotats per la caminata i el matí encara no s'ha acabat. Arribem al famós i conegut Parque del Retiro. És l'espai verd més gran de Madrid i està ple de monuments i edificis preciosos com ara el Palacio de Cristal. Remunta els seus orígens en els anys 1630 i 1640, quan el "Conde Duque de Olivares" li va regalar al Rei els terrenys on ara s'alça el parc. Després de molts anys sent de propietat privada, durant els quals es van construir diverses coses, com ara el famós estany. Al 1808, després de la invasió francesa per les tropes de Napoleó, el parc va quedar totalment destrossat. Passat aquest període, es van tornar a construir diverses parts, fins que l'any 1868, hi va haver una revolució i els jardins van passar a ser públics i de propietat municipal.


El parc és d'una grandiosa extensió. Nosaltres vam tenir l'oportunitat de visitar-lo i tots els que van voler, van poder muntar en una barqueta al llac. Els que vam preferir gaudir de les vistes i dels jardins, vam tenir una bona estona per passejar i observar. Enmig dels turistes, vam descobrir uns altres habitants molt simpàtics. Els esquirols que anaven d'un lloc a un altre ensumant, curiosos, als visitants de casa seva. Els jardins són d'una gran bellesa i tranquilitat, ideals per fer el que els madrilenys van a fer allà: llegir, tocar música, dormir... A més, dins del parque del retiro, trobem el Museo del Prado, envoltat d'un jardí típic de la época victoriana. Ja descansades, després de relaxar-nos entre els arbres, tornàvem al toc de queda.


 Morts de gana, ens vam encaminar cap al VIP'S, una cadena de restaurants on vam menjar quasi durant tota la nostra estada i que us recomanem. Menjar variat i bo i un servei ràpid i atent. A més, si aneu amb grup, és molt pràctic.

MUSEO THYSSEN-BORNEMISZA

Acabats de dinar, vam anar al museu Thyssen,  una de les col·leccions d'art privades més importants del món. El museu reuneix uns 1.000 quadres dels quals nosaltres només en vam visitar 10. La visita que vàrem fer, rebia el nom de "Arte del S. XX". Amb una paraula: IMPRESSIONANT. A mi, em va encantar. Vam veure diverses obres pertanyents a corrents artístics que es van anar desenvolupant durant aquell segle. Començant per expressionisme, ple de colors i que representava la prevalença de l'expressivitat visual per colors abans que les formes, defugint de la normalitat i fent les figures dels seus quadres desproporcionades i incoherents amb la realitat. Calle con buscona de rojo i Metorpolis van ser les obres que vam observar d'aquest gènere.
Després, passàvem als inicis de l'art abstracte i cubisme, díficils de comprendre si no saps realment de què va la història. D'aquests, m'agradaria destacar un quadre que aparentment no té res d'especial, però que té un grau de complexitat tant elevat que resulta una gran obra. És l'anomenat "Verde sobre Morado" de Mark Rothko.
Passàvem, després al surrealisme i l'art Dadà. Són els meus preferits, posats a escollir. El surrealisme parla sobre la ment adormida, l'estimula fent que la realitat deixi de ser-ho i que comprenguem les coses d'una altra manera, canviant els punts de vista per fer que la part de la ment que no fem servir, que sempre està adormida, desperti i ens fagi veure el món en la seva màxima expressió i esplendor.
Pel que fa a l'art Dadà, a mi em va fer riure. És senzillament d'una genialitat increíble. Convertir una cosa tant simple, que no té sentit per a ningú, ni per els mateixos artistes, en art és una cosa que pocs saben fer i dominar. Dadà no significa res, com a paraula, no té el més mínim sentit. Aquesta és l'escència precisament de l'art Dadà, fer un món al revés, on res tingui sentit. Per mí, totalment irònic i satíric. Em fa riure, que voleu que us digui... Una gran crítica a la societat a través de les incongruències.
Bé, després d'una remullada pels clàssics de l'art del S.XX, acabàvem la visita amb una obra pertanyent al moviment pop-art.


Després de la visita, tornavèm a l'hotel. Ens havíem de preparar pel musical!                                                                                           

MÀS DE CIEN MENTIRAS, MUSICAL

Arribada a l'hotel i vinga! Samarretes per aquí, vestits per allà, colonia, corredisses per preguntar si queden existències de ralla d'ulls... Finalment, després d'haver-nos preparat, ens vam reunir tots i vam anar cap al Teatro Rialto, lloc on feien el musical que anàvem a veure: Más de cien mentiras. El musical del Sabina, us sona?
Arribada i compra immediata de palometes, mentre uns altres es feien fotos en una espècie de Photocall. Ens seiem a les butaques corresponents i shhh!! Ja comença. Les nostres expectatives abans de veure'l eren força pèssimes però després de veur'l tot, jo he de dir que m'ho vaig passar molt bé. Va ser molt entretingut i el guió feia riure. Grans coreografies i ballarins. Les noies ho vam disfrutar, però els nois em penso que encara s'ho van passar molt millor que nosaltres.
El musical explicava la història d'un noi acabat de sortir de la presó i d'unes prostitutes que volien venjar la mort d'en Samuel, un amic seu que s'havia mort i, de pas, fer-se milionaris en una estafa.
L'única pega? Cançons desconegudes per nosaltres.

Després del musical, vam anar al Pan's & Company a sopar, encara que eren quarts d'una i estàvem rebentats després d'un dia tant exhaustiu. Alguns van menjar molt, altres no tant.


Ben sopats, tornàvem a l'hotel i a dormir! Demà serà un altre dia!