DILLUNS

DILLUNS

TRES QUARTS DE SIS

Buf! Quina son! Era molt d'hora, però ens vam aixecar, n'estic segura, tots ben de pressa amb ganes d'anar a Madrid. Una mica d'aigua per treure'ns la son de les orelles i cap a l'autobús.

A tres quarts de sis ja estàvem tots a la placeta, preparats per sortir amb l'autobús, fins a Lleida, des d'on vam agafar l'AVE i, dos hores i poc després a Madrid. El viatge va ser còmode, alguns dormien, però gairebé tothom xerrava amb els de la vora o mirava la pel·lícula, una sobre cavalls de cursa.

ARRIBADA A L'HOTEL

Els nostres primers passos per Madrid van ser fins al nostre hotel, arrossegant les maletes. Ens vam aturar en una plaça, situada entre el Museu Reina Sofía i el Real Conservatorio on vam esmorzar, però no ens hi vam estar gaire, i després d'un petit trajecte estàvem al nostre hotel: l'Hotel Tryp Atocha. De quatre estrelles! No en vam poder veure cap, de tan petita que va ser la nostra estada allí. Vam deixar les maletes i ja tornàvem a ser fora, teníem un llarg dia que tot just havia començat.

PUERTA DEL SOL

La primera parada de la nostra ruta per Madrid va ser a la Puerta del Sol, on hi ha l'escultura de l'Oso i el Madroño, escultura que, com ens va explicar el Manel, representa, de forma realista, un dels símbols de Madrid: l'escut i la bandera. És un lloc típic per fer fotos, però no es l'única escultura de la plaça. A l'altra banda hi havia l'escultura eqüestre de Carlos III i, entremig una bonica font. Tota la plaça estava plena de gent, majoritàriament turistes, però també persones disfressades i, lamentablement, més d'un pidolaire. A l'altra banda del semicercle que era la plaça hi havia el punt zero. Vam passejar-hi una estona i ens vam dirigir a la Plaza Mayor. Quan marxàvem, vam venir un parell de guàrdies a cavall i vam fer un petit camí per la plaça.

PLAZA MAYOR

Sempre amb el Manel al davant, vam seguir fins la Plaza Mayor on, després d'una explicació, vam poder descansar o passejar. És una plaça porticada i, sota els porxos hi han tot de botigues on vam poder comprar tants souvenirs com vam voler, encara que cal destacar la quantitat de "pongos" que hi havien: davantals de toreros, tasses, gots i altres, tots amb la bandereta de espanya.

Vam acabar d'observar estàtues humanes, persones disfressades i pintors i vam dirigir-nos a la Plaza de la Villa, una petita plaça davant de l'ajuntament. Després d'una breu explicació vam tornar a la marxa.

CATEDRAL DE ALMUDENA

Finalment vam encaminar-nos fins la catedral de Almudena, la catedral de la patrona de Madrid i que està al costat del palau reial.

Després d'una vista per fora, vam anar a dinar a una plaça, molt animada, del davant del palau reial. Vam treure els bocates i ens vam assentar, per grupets en alguna zona, a ser possible a l'ombra de la plaça, des d'on, casi segur, podiem sentir algun instrument.

AUSTERITAT REAL

Després de dinar i d'una mica de temps de descans vam entrar al palau reial, on vam fer una visita guiada per algunes, poques, de les 3.418 habitacions del palau on la monarquia celebra algunes festes i hi fa diplomàcia i, mentre no s'utilitza per això, es museu. Cada una de les sales que visitàvem era encara més majestuosa que l'anterior i hi havia sales per absolutament tot. Ens vam quedar embalaits observant lleons daurats, tapissos majestuosos, aranyes, rellotges, pintures, etc. sens dubte, no vam veure cap mostra d'austeritat.

MADRID DES DE DALT

Tot hi estar rebentats alguna cosa ens feia segui endavant, i pujar, fins al temple de Debod. És un temple egípci, portat a Madrid com un regal per l'ajuda oferida en algunes excavacions, dos arcs sobre un terra de pedra envoltat d'aigua i, al final, un petit temple. Una bonica edificació molt ben situada, a més. Qui estava cansat es va poder quedar allà, al temple, però la majoria vam anar a l'altra banda del temple, on es podia lluir unes magnífiques vistes de Madrid.

PASSEIG PER LA GRAN VÍA

A vegades com a passeig, d'altres mig corrent ens anàvem avançant fins la Gran Vía, fins que vam trobar un avenç dels Jocs de la Fam, una pel·lícula que s'estrenarà pròximament, el dia 20 d'abril i que sens dubte s'haurà d'anar a veure. La pel·lícula està basada en un llibre, de Suzanne Collins, que tracta una societat dividida per 12 districtes. Cada any, per plaer del governant del capitoli, el president Snow, un nen i una nena de cada districte es enviat a jugar els Jocs de la Fam, un concurs on cadascú a de mirar per la seva vida i sobreviure en el medi, perquè dura fins que només quedi un noi o una noia viva al terreny de joc, diferent en cada any. Del districte 12 en surt una noia, rebel, valenta i intrèpida que gosarà contradir el capitoli, Katniss Everdeen. En fi, una historia que com a novel·la va estar brillant, amb amor, intriga, un punt d'èpic, i també, en alguns moments violenta i fins a sàdica i la pel·lícula promet igual. Tornem a l'avenç dels Jocs de la Fam. En ella hi va assistir l'estrella que fa de Katniss, Jennifer Lawrence i un munt de nois i noies que volien una foto o un autògraf d'ella. Després d'una estona observant l'escena, intentant passar la massa per arribar també a una signatura i mirant les imatges de la pel·lícula en una pantalla, vam seguir per la Gran Vía fins al restaurant Ginos, un restaurant italià on vam menjar molt bé, i del que vam voler.

NIT DE CINE

Després d'un sopar molt apetitós, ens vam deixar triar entre dus pel·lícules, "Todos los días de mi vida", una pel·lícula romàntica o "Intocable", una comèdia dramàtica sobre l'amistat entre un senyor ric de classe alta que va perdre gairebé tota la mobilitat del cos en un accident de parapent i un jove procedent dels barris baixos que acaba de sortir de la presó. El jove es contractat per Philippe, l'aristòcrata, com assistent i cuidador, i al cap de poc, es veu xocar dos mons molt diferents, però sorgeix l'amistat entre els dos.

En acabar la pel·lícula vam fer el passeig per tornar cap a l'hotel, i poc després d'entrar a les habitacions ja estàvem dormint, després del primer dia del nostre viatge a Madrid.